A Holanda són molt monàrquics. I la reina del carrer, la bicicleta, és tractada com a tal. Amb els detalls que mereix.
A Catalunya la bicicleta ha arribat la darrera. Però es demostra com la més ràpida, eficient i saludable per a les distàncies curtes. Com podem coronar una reina des d’un país republicà?
La bicicleta ha arribat com a última en un espai urbà consolidat on sovint se la veu com competència, tant des de l’òptica del vianant com del vehicle motoritzat. És per això que a les nostres ciutats i pobles la bicicleta requereix generalment d’una infraestructura diferenciada. Ningú la vol al seu espai propi, ja sigui la vorera o la calçada. La vorera, lògicament, és per al vianant, el rei de la ciutat. Però la calçada és ocupada per cotxes i motos circulant i aparcats: vehicles que contaminen, fan soroll, van ràpid, provoquen accidents greus i mortals, ocupen molt espai públic, impulsen el canvi climàtic… És aquí, a la calçada, on cal que la bicicleta competeixi per l’espai, ja que aquest mode de transport pot substituir el vehicle privat en molts dels desplaçaments quotidians. Aquest traspàs de l’espai de calçada del vehicle privat motoritzat cap a la bicicleta es tradueix immediatament en una millor qualitat de l’aire i de vida. La vorera, per al rei de la ciutat; la calçada, per a la reina de la ciutat.
Però, com convertir la bicicleta en reina? A banda d’infraestructura pròpia i en calçada (que deixarà de ser necessària quan establim clarament les prioritats a les ciutats) cal parlar dels ‘detalls’. A què ens referim?
Recentment ens han fet una lliçó pràctica sobre uns quants d’aquests ‘detalls’, que evidencien una clara ‘voluntat de servei’ envers els usuaris de la bicicleta. En Herbert Tiemens, holandès amb una llarguíssima experiència professional i social en el món de la bicicleta, ens ha il·lustrat alguns d’aquests detalls o complements que faciliten la vida del ciclista, en concret a la ciutat d’Utrecht.
Un primer detall és la senyalització dinàmica aplicada a les places d’aparcament de bicicletes disponibles, tant en les vies que accedeixen al centre de la ciutat com dins dels aparcaments.
Un segon detall és la facilitat per tal que la bicicleta es desplaci còmodament, habilitant guies per a les rodes allà on hi ha escales però fins i tot mecanitzant aquestes guies per a la pujada i facilitant sistemes de frenada per a les baixades.
Un tercer detall és el llarg llistat de serveis dels quals disposen els usuaris de la bicicleta en arribar a un aparcament municipal de bicicletes (gratuït i vigilat): cotxet per a infant, bicicleta de càrrega, servei d’autoreparació, servei de lloguer de bicicleta, possibilitat de carregar la bateria de la bicicleta elèctrica, guixetes, informació dels horaris dels trens en els aparcaments de l’estació…
També es troben d’altres detalls més estètics, com ara exposicions de fotografia als aparcaments o una catifa de bicicleta en l’accés.
El detall que més ens impacta és, tanmateix, l’obra que es va fer a l’estació de Houten (50.000 habitants) per habilitar un gran aparcament de bicicletes en el mateix vestíbul de l’estació: per tal que la bicicleta accedís a nivell de carrer, es van elevar les andanes i les vies del tren. Queda clar quin és el mode principal i prioritari per accedir a l’estació. I amb aquest ‘detall’, tornem a contraposar la monarquia holandesa vs. la república catalana: a la futura estació de la Sagrera TAV es contempla situar l’aparcament de bicicletes… al terrat!!!
(Encara estarem a temps de plantejar canvis…?)