A la província de Barcelona existeixen al voltant de 1.000 urbanitzacions amb un nombre mig de 300 parcel·les, fet que concentra una part rellevant i creixent del conjunt de la població resident en aquest àmbit. Aquestes urbanitzacions es caracteritzen per tenir carrers estrets, amb un volum de trànsit reduït degut al seu caràcter veïnal, i amb unes condicions d’accessibilitat insuficients per als vianants, amb amplades lliures de pas sovint per sota de 1,20 metres, absència de passos de vianants i guals accessibles, etc. En molts casos les seccions de les vies es troben per sota del 9 metres d’amplada total i actualment es circula en un sentit de circulació mantenint una franja d’aparcament en calçada.
Degut a la baixa densitat d’aquestes zones, els fluxos de vehicles són relativament baixos i encara més els fluxos de bicicletes, tot i que la irrupció de la bicicleta elèctrica promet canvis a mig termini si s’ofereixen condicions més atractives per a la circulació en bicicleta. Addicionalment, cal tenir en compte que per algun d’aquests carrers hi circulen línies de transport públic de caràcter local, especialment busos de barri que connecten les zones residencials amb els principals pols de mobilitat de la zona o del municipi.
Així doncs, existeix un repte important per a promoure nous itineraris ciclables en aquests entorns i sobretot trobar una solució de disseny que:
- Prioritzi la millora de l’accessibilitat per als vianants (amplades útils de pas, creuament de vianants, etc.), així com la seva seguretat
- Ofereixi seguretat i confort a la bicicleta, oferint prioritat aquest mode davant dels vehicles privats motoritzats
- Garanteixi en tot moment l’accessibilitat en vehicle privat.
- Mantingui, en la mesura del possible, l’oferta d’aparcament en superfície de forma ordenada
Una solució de tipus carril-bici segregat eliminant tot l’aparcament pot ser difícil d’assumir pels residents en carrers que probablement se situen per sota de les 50 bicicletes al dia. A més a més, les també baixes intensitats de vehicles, quan no es tracta d’una via principal de l’àmbit en qüestió, poden facilitar la convivència de la bicicleta en calçada si s’aconsegueix mantenir la velocitat de circulació baixa.
Com a alternativa a aquesta solució VAIC Mobility proposa la creació d’una solució tipus “Carrer Bici” però adaptada a la realitat de moltes urbanitzacions de la regió metropolitana de Barcelona, amb un sol sentit de circulació per als vehicles motoritzats i doble sentit per a les bicicletes, i que es caracteritza pels següents paràmetres formals:
1. Secció mixta entre plataforma única i vorera: es concentra l’ampliació de vorera en el costat dret del sentit de circulació de vehicles i la resta del carrer es reurbanitza com a plataforma única garantint un pendent transversal inferior al 2%
- Vianants: la vorera ampliada té una amplada lliure de pas mínima superior als 1,80 metres que exigeix la normativa d’accessibilitat i ofereix el màxim nivell de seguretat. A l’altra banda del carrer es garanteix l’accessibilitat amb la plataforma única i es delimita un espai per a vianants per a evitar l’estacionament irregular.
- Transport públic: el manteniment d’una vorera a diferent nivell de la calçada facilita l’accés i sortida de les persones usuàries a l’autobús i el desplegament de la rampa per a persones amb mobilitat reduïda.
- Vehicle privat: el manteniment de la vorera facilita la bona ordenació de l’aparcament.
2. Disposició intermitent de cordons d’aparcament, combinats amb apartadors per als vehicles motoritzats i elements per a trencar la trajectòria rectilínia i donar seguretat als creuaments.
- Bicicletes: tenen prioritat sobre els vehicles motoritzats, però no sobre els vianants. L’existència d’apartadors per a vehicles motoritzats permet la circulació de bicicletes en els dos sentits.
- Vehicle privat motoritzat: circulació en un sol sentit, cedint el pas a vianants i bicicletes. Els apartadors funcionen com a zones d’espera per deixar passar les bicicletes en sentit contrari, que tenen prioritat. La distància entre apartadors es recomana que no sigui superior a 40 metres per tal de garantir una velocitat de circulació lenta, generalment per sota dels 20km/h, com a mínim en les zones de creuament
- Transport públic: Els apartadors funcionen com a zones d’espera per deixar passar les bicicletes en sentit contrari, i també per a situar-hi les parades.
3. Paviment diferenciat entre la calçada i la franja d’aparcament i d’apartadors, per percebre que és el cotxe el que entra i surt d’un espai que és prioritari per a les bicicletes.
Petit video de circulació de bicicletes en doble sentit no resolta en un carrer residencial d’un sentit de circulació per a vehicles:
