El passat dia 15/03/2019 l’equip de VAIC Mobility va participar de la jornada organitzada per les dones de la PTP (Associació per a la Promoció del Transport Públic) organitzada conjuntament amb el Col·lectiu Punt 6 i Renfe. Una jornada organitzada íntegrament per dones, on totes les ponents van ser dones i on el 87% del públic eren dones.
La jornada estava orientada a analitzar el paper de les dones com a usuàries principals del transport públic i a visibilitzar la manca de dones liderant els espais de planificació de la mobilitat. Es va organitzar en tres blocs, el primer destinat a visibilitzar les evidències de rols de gènere a la mobilitat, el segon a mostrar accions en clau de gènere dutes a terme fins ara al nostre entorn i el tercer una taula rodona amb dones que han assolit càrrecs amb responsabilitat en l’àmbit de la mobilitat.
A l’inici de la jornada, la Maite Pérez i la Núria Pérez de l’IERMB ens van parlar sobre les fonts de dades sobre mobilitat i gènere i ens van caracteritzar la manera de moure’s de les dones a partir de la EMEF (Enquesta de Mobilitat en Dia Feiner).
Primerament, es va destacar la raresa que tenim amb la EMEF, ja que l’ATM és l’única autoritat de transport espanyola, i gairebé d’Europa, que realitza una enquesta de mobilitat anual.
Pel que fa a la caracterització de la mobilitat de les dones a la Regió Metropolitana de Barcelona, destaca que no hi ha diferència en el nombre total de desplaçaments efectuats per homes i dones, però que n’hi ha en els motius i els modes triats per aquests. Les dones fan més desplaçaments per motius personals-obligats, molt lligats al rol de cures que encara és majoritari en el col·lectiu femení en comparació amb el masculí. Aquest tipus de desplaçament és en general més curt, i per tant es duu a terme principalment en modes no motoritzats i transport públic. Com a resultat, les dones efectuen un 70% dels seus desplaçaments amb modes sostenibles (mobilitat activa + transport públic), enfront del 56% dels homes.
Es destaca però, que aquests comportaments estan molt lligats al rol que desenvolupen les dones a la societat, ja que amb l’increment de la renda i del nivell d’estudis, incrementa també l’ús del vehicle privat per part de les dones i els patrons de mobilitat tendeixen a assemblar-se als dels homes. Vivim en una societat on la pobresa està altament feminitzada, i cal entomar el repte de que, a mesura que més dones desenvolupin rols de poder a la societat, aquestes conservin els hàbits de mobilitat sostenible i contagiïn al seu entorn, i no a la inversa.
A continuació va arribar el torn de la Sara Ortiz i la Roser Casanoves, del Col·lectiu Punt 6, que ens van parlar de com incorporar la perspectiva de gènere a l’urbanisme. L’urbanisme feminista és posar al centre la mobilitat quotidiana enlloc de la mobilitat capitalista lligada a l’economia productiva. Cal tenir en compte no només l’esfera productiva de les persones, sinó també l’esfera reproductiva, l’esfera pròpia i l’esfera comunitària.
A l’hora de dissenyar espais urbans i planificar la mobilitat, cal tenir en compte també l’aspecte de la seguretat, ja que la sensació d’inseguretat lligada a la violència masclista altera i molt els patrons de comportament de mobilitat de les dones. Aquest efecte és especialment visible en les dones que treballen de nit, i que veuen com han de conviure amb una baixa oferta de transport públic que no satisfà les seves necessitats i com moltes vegades han d’efectuar llargs recorreguts a peu en zones de baixa densitat per accedir a les parades.
Per tal de pal·liar aquestes situacions, cal deixar de centrar la planificació en les dades quantitatives i no centrar tots els esforços en solucionar l’hora punta del dia feiner. Cal incorporar dades qualitatives sobre la vivència de les persones per tal de millorar els espais urbans o el servei de transport públic.
Seguidament va prendre la paraula la Laura Diéguez, de Comissions Obreres, que ens va parlar sobre la mobilitat ocupacional de les dones. En aquest sentit i en consonància amb l’anàlisi efectuada per les anteriors ponents, es destaca la importància de la ubicació dels centres de treball a l’hora d’analitzar els patrons de mobilitat, ja que, especialment en horari nocturn i de cap de setmana, no es pot comparar l’oferta de transport públic que hi ha a les ciutats amb l’oferta per accedir als polígons o a zones interurbanes. A banda de la manca d’oferta de transport públic, es destaca que la majoria d’empreses encara no veuen els desplaçaments d’accés a la feina com a quelcom que les incumbeix, i per tant no ofereixen solucions. Finalment, es destaca que a l’hora d’efectuar plans de desplaçaments d’empresa a grans centres de treball, cal tenir en compte tota la mobilitat generada pel centre, incloent els desplaçaments efectuats pel personal d’empreses externes o subcontractades com ara els serveis de càtering o de neteja, ja que aquests moltes vegades no es tenen en compte i són serveis que sovint funcionen fora d’hora punta i que estan força feminitzats.
Després d’un bon esmorzar al claustre del Pati Manning, l’espai cedit per la Diputació per a la ocasió, va arrancar el segon bloc, destinat a mostrar les bones pràctiques que s’han dut a terme fins ara al nostre entorn.
Va iniciar-se aquest segon bloc amb la intervenció de la Floridea Di Ciommo, de l’associació CambiaMo, la qual va posar en relleu la necessitat d’agregar la mobilitat de cures a les enquestes, ja que aquesta moltes vegades es troba desagregada en diferents conceptes com anar a buscar els fills a l’escola, anar a comprar, o fer-se càrrec d’algun familiar proper. A l’AMB, si s’agreguen tots els desplaçaments per motiu de cures, es comprova que aquets suposen un 42% del total de desplaçaments, enfront del 21% que suposen ens desplaçaments d’accés a la feina, no obstant, seguim planificant la mobilitat pensant exclusivament en els desplaçaments en hora punta en dia feiner.
A continuació va prendre la paraula la Raquel Díaz Caro, de TMB, que ens va explicar que entre el 60 i el 70% de les persones que fan un ús intensiu del transport públic (més de 3 cops per setmana) són dones. No obstant, a TMB només el 30% de la plantilla del metro són dones i en el cas del bus nomes el 8%. Aquesta situació és encara més evident en els òrgans de direcció i de decisió. Finalment, es destaca que TMB ha iniciat una campanya a partir de la Karma per mostrar el rebuig a les actituds masclistes al transport públic, ja que és on s’hi produeixen el 21,6% de les denúncies per agressions masclistes i és un espai on una de cada cinc dones diu que ha patit assetjament.
Seguidament, la Felisa Pradas de Ca la Dona i la Laura Lozano de CCOO ens van explicar el projecte “Nocturnas”, que pretén visibilitzar els problemes que es troben les dones que treballen de nit. Es destaca que quan es pregunta a la gent per quin motiu treballen de nit, els homes contesten que ho fan per compatibilitzar la feina amb una altra feina, en canvi les dones ho fan per l’augment de sou que suposa l’horari nocturn o bé per poder compatibilitzar amb les càrregues familiars.
La següent ponència va ser a càrrec d’Anabel Rubio Calvo, de l’AMB, que va explicar la prova pilot de baixada a la demanda al servei de Nitbus. Dins aquest servei, no hi ha una major presència de dones dins els vehicles com a la resta de serveis de transport públic, sinó que aproximadament el 50% de les passatgeres són dones. Aquest fet s’atribueix principalment a la menor sensació de seguretat que ofereix aquest servei. Per tal de millorar la qualitat del servei ofert, es va iniciar una prova pilot a la Zona Franca i a la perifèria de Montgat. En aquestes zones, les dones i les persones menors d’edat podien sol·licitar baixar del bus en qualsevol punt de l’itinerari, amb l’objectiu de minimitzar els recorreguts a peu de nit. Durant el primer any de la prova pilot es van produir 516 sol·licituds de baixada fora de parada, el 80% de les quals a la Zona Franca. S’ha comprovat que oferir aquest servei és un gran increment qualitatiu de del servei, però sense un empitjorament sensible dels temps de recorregut.
Finalment, va intervenir la Juliana Vilert i Barnet per explicar la proposta de mobilitat amb perspectiva de gènere efectuada dins de FGC. A l’empresa de ferrocarrils, el 28% de la plantilla són dones, no obstant, aquestes encara estan concentrades als llocs de feina de menor rang. Aquets fet es deu en part a que les dones que es presenten a les ofertes de feina de FGC estan menys preparades que els seus competidors homes, ja que sembla que les dones formades no veuen possibilitats de fer carrera a l’empresa. En aquest sentit, FGC va incloure el criteri de sexe menys representat com a criteri de desempat en els processos de selecció de personal i va llençar una campanya anomenada “Dona, puges al tren?” per tal de fomentar la presència de dones a l’empresa.
El darrer bloc de contingut del dia va incloure un repàs del currículum de nou dones que actualment ocupen càrrecs amb responsabilitat en el món de la mobilitat:
- Esther Anaya Boig, Doctoral Researcher at Imperial College London.
- Teresa Carrillo Palacín, Gerent de l’Institut Metropolità del Taxi, Àrea Metropolitana de Barcelona.
- Mayte Castillo Vizcaíno, Directora de Rodalies de Catalunya, Renfe.
- Maria Luisa Domínguez González, Directora d’Estratègia i Projectes d’ADIF
- Montse García Blasco, Membre de la Junta Directiva de la Federació ECOM.
- Susi López López, Directora de Mobilitat de l’Ajuntament de Terrassa.
- Mireia Ruiz Díaz, Directora de la Federació Empresarial Catalana de Transport de Viatgers (FECAV).
- Mercedes Vidal Lago, Presidenta de TMB i regidora de Mobilitat de Barcelona.
- Cinta Viladot Castell, Directora de la Consultoria Cinesi.
Posteriorment a la repassada personal de cada una de les ponents es va fer una petita taula rodona on van poder compartir experiències relacionades amb haver hagut de fer-se un lloc com a dones en un entorn molt masculinitzat.
Finalment, la jornada va concloure amb una cloenda a càrrec del Col·lectiu Punt 6 i de l’Associació per a la Promoció del Transport Públic on es va concloure que cal seguir treballant per visibilitzar la manca de lideratge femení en la planificació i gestió del transport públic i de la contradicció que això suposa amb el fet de que les dones són les principals usuàries del transport públic a la regió metropolitana de Barcelona.
