La pregunta no és per on han d’anar les bicicletes sinó com ho han de fer en cada via

29/04/2016

En els darrers anys han proliferat les aplicacions de mòbil que mitjançant l’ús de sistemes GPS permeten monitoritzar i cartografiar els desplaçaments efectuats a peu, corrent, en bicicleta o en qualsevol altre mode de transport. Aplicacions com Endomondo, Sports Tracker, Runtastic, Strava o, Wikiloc han generat una nova manera de viure l’esport i l’espai públic, ja que ofereixen la possibilitat de compartir rutes, fer recomanacions i comparar-se amb altres usuaris.

Gràcies al Big Data, la utilitat d’aquestes aplicacions, més enllà de crear un campionat virtual amb multitud de competidors en xarxa, rau en la possibilitat d’aglutinar cadascuna de les rutes individuals i obtenir una fotografia global dels itineraris més freqüentats pels usuaris. En aquest sentit, tot i tractar-se d’una informació limitada a un ús lúdic-esportiu per part dels usuaris que compten amb aquesta aplicació al seu smartphone, esdevé una eina d’anàlisi eminentment valuosa.

És el cas de l’Strava Global Heat Map, un mapa agregat de les rutes efectuades pels usuaris d’aquesta aplicació durant els anys 2014 i 2015. En el cas de la bicicleta, si bé no disposem de dades qualititatives per a la seva anàlisi, aquest mapa traça línies més marcades en aquells trams on hi ha un major flux de circulació de ciclistes.

Centrant la vista a la trama urbana de la ciutat de Barcelona, hi ha un fet que crida l’atenció: els itineraris més freqüentats pels ciclistes coincideixen amb les vies principals de trànsit motoritzat (Diagonal, Via Augusta, Balmes, Aragó, etc.), independentment de l’existència de carrils bici. Aquest “descobriment” treu a la llum una qüestió fonamental no lliure de debat: per on han de passar les bicicletes? No obstant, la pregunta del milió no és per on, sinó com.

Històricament, algunes de les connexions ciclistes en àmbit urbà han estat resoltes amb la filosofia de no destorbar al vehicle privat, relegant la bicicleta a vies secundàries amb menor intensitat de trànsit, traçats sinuosos i poca visibilitat a nivell urbà, com si la bicicleta s’hagués d’amagar per circular per la ciutat. No obstant, es constata de nou que els usuaris de la bici, a part de les vies secundàries també utilitzen les vies principals encara que no hi hagi carril-bici, tal i com ho fan els vianants.

Està clar que no en totes les tipologies viàries la solució per a la bicicleta ha de ser la mateixa: la circulació de bicicletes en vies principals, on la velocitat de circulació dels vehicles motoritzats és major, exigeix una major presència d’elements de protecció i segregació per garantir la màxima seguretat de tots els usuaris; mentre que en vies secundàries la menor velocitat i unes condicions de circulació més pacificades (zones 30, prioritat invertida etc.) permeten la convivència de les bicicletes i la resta de vehicles en un únic espai de circulació.

El futur de la mobilitat en entorns urbans depèn de l’èxit de la implantació de la bicicleta, així doncs, si volem que la bicicleta vingui per quedar-se, aquesta ha de poder circular per qualsevol via. En definitiva, la pregunta no és per on han d’anar les bicis sinó com ho han de fer en cada tipus de carrer. Està a les mans de tots definir-ho.

Enllaç al mapa: http://labs.strava.com/heatmap/#14/2.16117/41.40279/orange/bike

Comparteix: