Reflexions metropolitanes per a l’impuls de la mobilitat sostenible. Sessió de Distribució Urbana de Mercaderies

03/04/2019

El darrer 22 de març vam participar a la sessió de treball del Pla Estratègic Metropolità sobre Distribució Urbana de Mercaderies. Tot seguit presentem una síntesi de les reflexions destacades de la jornada:

1. Harmonització de les ordenances de càrrega i descàrrega i creació d’un aplicatiu de gestió de l’àrea DUM metropolitana

Actualment la gestió de la càrrega i descàrrega de mercaderies és una competència municipal. Aquest fet permet adaptar la gestió a les necessitats específiques de cada territori. No obstant existeix una gran diversitat de casuístiques i ordenances que cal gestionar a nivell metropolità amb els següents objectius principals:

  • Facilitar la comprensió de la normativa per part dels transportistes.
  • Reduir la indisciplina i millorar el control del compliment de l’ordenança.
  • Proporcionar un marc regulador supramunicipal que faciliti la implementació de la regulació de les zones de càrrega i descàrrega per part de les administracions locals.
  • Obtenir dades reals i exhaustives sobre la utilització de les zones de càrrega i descàrrega (big data).

Per a la posada a la pràctica d’aquesta mesura resulta imprescindible la coordinació entre administracions, tant locals com supramunicipals. És per aquest motiu que ens trobem davant d’un repte que cal afrontar a escala metropolitana.

Font: Vaic Mobility

2. Distribució nocturna de mercaderies

La distribució nocturna de mercaderies permet efectuar el repartiment i entrega de mercaderies en hora vall, quan no existeix congestió a la xarxa viària. Això permet l’optimització de rutes i la utilització de menys vehicles i de majors dimensions, amb la conseqüent reducció d’emissions i de vehicles – quilòmetre. Aquest model serveix tant per a grans establiments (gran consum, superfícies comercials, etc.), com per a microplataformes logístiques i centres de consolidació de càrrega ubicats en entorns urbans.

Per al desenvolupament d’aquesta mesura es fa necessària:

  • La col·laboració de les administracions locals, que han de facilitar el marc regulador.
  • L’adaptació dels operadors, tant a nivell tecnològic (insonorització de vehicles i aparells) com de formació de les persones operàries.
  • L’adaptació del sector del comerç, que ha de tenir persones treballadores presents en el moment de l’entrega, o bé han de confiar l’accés al seu comerç al transportista (entrega de claus).
  • Un esforç comunicatiu de l’administració amb el veïnat, que sol mostrar certes reticències inicials per por a un augment del nivell de soroll en horari nocturn. A la pràctica es demostra la convivència de la distribució urbana de mercaderies i l’ús residencial sense problemes a destacar.
Font: Grupo Transestiba Holding

3. Xarxa de microplataformes logístiques i punts d’entrega de proximitat

Les microplataformes logístiques permeten consolidar la càrrega en punts estratègics, situats en ubicacions que combinen una bona accessibilitat en vehicles de repartiment (camions i furgonetes) amb la proximitat a cascs urbans densos, que poden tenir restriccions d’accés amb aquesta tipologia de vehicles.

L’avantatge de les microplataformes rau, d’una banda, en la consolidació i transvasament de càrrega, i de l’altra, en el repartiment d’última milla vinculat a modes de mobilitat sostenibles, exempts de les restriccions d’accés a certs centres urbans pacificats.

Tanmateix, cal tenir en compte el repte que suposa dividir la cadena de repartiment entre diferents operadors, especialment a nivell de responsabilitat i garantia de les entregues.

A més, en un escenari com l’actual amb més del 70% per cent de les entregues provinents del comerç electrònic efectuades a domicili, esdevé una prioritat reduir aquesta mobilitat amb un elevat grau d’ineficiència, ja que el 15% d’aquestes entregues són fallides, i el 8% s’acaben retornant (logística inversa).

En aquest sentit, cal que l’administració faciliti la implantació de punts de recollida en ubicacions adequades (intercanviadors de transport públic, punts cèntrics i accessibles en centres urbans i grans eixos comercials), ja que a part de reduir la mobilitat associada a la DUM pot fomentar la mobilitat en transport públic i millorar la visibilitat de la botiga física i el comerç tradicional.

Font: Vaic Mobility

4. Tarifació de l’àrea DUM i del transport urbà de mercaderies

La tarifació de l’àrea DUM a nivell metropolità és una actuació que pot ajudar a la internalització de les externalitats negatives (augment de la mobilitat, congestió viària, emissions, accidentalitat, soroll) de les entregues associades al comerç, i especialment les entregues a domicili (moltes provinents del comerç electrònic).

En aquest sentit, mentre d’una banda s’està fent un esforç per aconseguir que la mobilitat de persones sigui cada cop més col·lectiva i sostenible,  d’altra banda ens trobem davant d’un escenari d’augment exponencial de la mobilitat de les coses (mercaderies, béns de consum). Una de les possibles actuacions per millorar l’eficiència i la sostenibilitat d’aquesta mobilitat és la tarifació de la distribució urbana de mercaderies per promoure desplaçaments més eficients i sostenibles.

En aquest sentit, la tarifació de l’àrea DUM permetria discriminar:

  • Tipologies de vehicles, fomentant els vehicles lleugers no contaminants, com bicicletes elèctriques de càrrega.
  • Horaris d’entrega, prioritzant les entregues en hora vall.
  • Tipologia d’entrega, incentivant les entregues en punts de recollida i evitant el repartiment capil·lar a domicili.

Tanmateix, cal tenir en compte altres aspectes per no caure en un sistema tarifari que repercuteixi l’increment del cost de l’entrega en els transportistes, un sector actualment precaritzat i atomitzat, ni utilitzar la tarifació per permetre excepcions en el temps màxim de durada de les operacions de càrrega i descàrrega, ja que això podria reduir la rotació de l’ús d’aquestes places, fet que seria un perjudici per al sistema.

Font: Vaic Mobility

En definitiva, ens trobem davant d’un repte exigent al que cal donar una resposta meditada, àgil i des d’una òptica metropolitana, i en el que hi hem de participar totes i tots: administracions, consultories, fabricants, operadors, transportistes, comerciants i consumidors.

Comparteix: