Estratègies territorials per a la mobilitat activa

Una xarxa atractiva per vertebrar el territori a peu i en bicicleta

Ajudem en el desenvolupament d’instruments i estratègies de planificació territorial per a vertebrar la mobilitat activa a nivell interurbà. L’objectiu central és definir una xarxa contínua, segura i funcional que connecti tots els nuclis urbans i punts d’interès del territori, a partir d’un doble enfocament de mobilitat quotidiana i de lleure o ciclosturística.

Mobilitat quotidiana a peu i en bicicleta

Ens centrem en garantir desplaçaments quotidians eficients, segurs i confortables:

• Connexió entre nuclis urbans, especialment en territoris fragmentats o de baixa densitat.
• Enllaços directes amb estacions de transport públic per potenciar la mobilitat urbana i la intermodalitat bicicleta–bus–tren.
• Connexions amb polígons d’activitat econòmica, on sovint es generen grans fluxos de mobilitat laboral.
• En àmbits rurals, posem un èmfasi especial en la connexió amb instituts de secundària, un desplaçament diari clau on molts joves han de canviar de municipi i no sempre disposen d’alternatives segures.

Mobilitat de lleure i cicloturística

El pla incorpora també una mirada estratègica cap al lleure, el turisme actiu i la mobilitat vinculada al patrimoni per tal de reforçar l’atractivitat d’aquesta manera més sostenible de conèixer i gaudir del territori:

• Definició de rutes de continuïtat per travessar el territori entre espais naturals, punts d’interès cultural i paisatgístic.
• Identificació d’itineraris de lleure per a la població local, potenciant la salut i la descoberta del territori.
• Disseny d’una xarxa que pugui actuar com a producte turístic estructurat i com a motor econòmic per a la regió.

Estratègies principals

1. Definició de la xarxa interurbana

Elaborem una xarxa jerarquitzada segons funció, demanda potencial i característiques del territori, combinant eixos principals, connexions secundàries i rutes complementàries.

2. Solucions de disseny

Per a cada tram proposem solucions específiques per a vianants, bicicletes i VMP, basant-nos entre d’altres amb:

• Intensitat i tipologia de mobilitat prevista
• Secció disponible i condicions de l’entorn
• Velocitat de la via i possibilitat de regular-la
• Compatibilitat amb trànsit motoritzat i transport públic

Incloem tipologies com pistes bici, carrils bici, vorals protegits compartits, vies 2-1 de prioritat ciclista, camins i pistes, així com interseccions amb diferents dissenys i configuracions, sempre seguint estàndards de seguretat i confort.

Aquests criteris també marquen les pautes per a integrar millor les necessitats vinculades a la mobilitat a peu i en bicicleta en d’altres projectes d’urbanització i senyalització.

3. Senyalització i orientació

Definim un model de senyalització viària estructurat:

• Senyalització direccional i de continuïtat
• Senyalització d’ordenació i informació
• Sistemes d’informació integrats amb apps, mapes i portals digitals

4. Serveis associats

Analitzem i proposem serveis de mobilitat sostenible com:

• Aparcaments segurs de bicicleta
• Estacions de reparació de bicicletes
• Punts de càrrega per a e-bikes
• Sistemes de bicicleta pública i préstec de bicicletes
• Pàrking per a patinets elèctrics

5. Informació, promoció i màrqueting territorial

El pla incorpora eines de comunicació i posicionament perquè la xarxa sigui un actiu turístic i econòmic: campanyes, mapes, senyalització turística, materials digitals i estratègies de marca territorial.

Procés participatiu

Treballem amb una metodologia altament participativa, especialment amb municipis rurals que sovint no disposen d’equips tècnics especialitzats. Impulsem tallers, entrevistes i sessions de validació amb agents locals, comunitat educativa, empreses, entitats i ciutadania.

Beneficis principals

• Millora de la connectivitat intermunicipal i reducció de dependència del vehicle privat.
• Millora de la salut i qualitat de vida de la població.
• Impuls del turisme sostenible i l’economia local.
• Increment de la seguretat viària i reducció d’accidentalitat.
• Una xarxa estructuradora que reforça la cohesió territorial.

Preguntes freqüents

Quant temps dura l’elaboració del pla?
Depèn de la mida del territori, però habitualment entre 6 i 12 mesos.

És necessari disposar de dades de mobilitat prèvies?
No; nosaltres recollim, generem i analitzem les dades necessàries.

Els municipis petits hi poden participar?
Sí, i són actors clau. El procés està pensat perquè tothom hi pugui contribuir, independentment dels seus recursos tècnics.