Què són els Plans de Camins escolars?
Els Plans de Camins Escolars són instruments estratègics pensats per ajudar els municipis a crear entorns segurs, saludables i accessibles perquè l’alumnat pugui accedir als centres educatius a peu, amb bicicleta o amb patinet de manera autònoma, especialment a partir dels 8 o 9 anys, quan la majoria d’infants ja poden fer recorreguts urbans amb un cert grau de responsabilitat.
La nostra metodologia es basa en enfocaments reconeguts a escala catalana, estatal i internacional, incorporant elements d’urbanisme sostenible, seguretat viària, participació comunitària i pedagogia activa aplicats ja en múltiples ciutats.
Desenvolupem el pla amb un enfocament clarament comunitari: famílies, alumnat, docents, equips directius, associacions veïnals, tècnics municipals i policia local hi tenen veu. L’objectiu és construir solucions realistes i compartides, generant implicació i corresponsabilitat.
Vols impulsar un Pla de Camins Escolars?
Parlem de com podem ajudar-te a desenvolupar el seu desplegament, la comunicació general del programa o sobre com implicar-hi la comunitat educativa de forma pràctica i constructiva.
Contingut dels plans
El Pla estructura una estratègia municipal homogènia, amb criteris compartits per a tots els centres educatius, i una imatge gràfica pròpia que reforça la identificació dels itineraris escolars, la difusió i la promoció. D’aquesta manera, es crea un relat únic de ciutat que fa visibles els camins escolars i facilita que famílies i infants els reconeguin com a recorreguts fiables i prioritaris.
Cada pla municipal inclou:
- Diagnosi de mobilitat escolar i anàlisi del context urbà.
- Identificació dels itineraris principals de cada centre.
- Proposta d’actuacions urbanístiques, senyalització viària escolar i de mobilitat pacificada.
- Estratègia de comunicació i campanyes de sensibilització.
- Model de governança i implicació de la comunitat educativa.
- Metodologia concreta per a l’aplicació a cada centre eduactiu
Així doncs, el Pla de camins escolars planteja una estratègia programàtica a la que poden anar-se adherint els centres, que necessitaran realitzar el seu estudi específic, que recollirà les particularitats del barri, els punts conflictius i les seves oportunitats per fomentar la mobilitat activa.
Mesures clau per transformar la mobilitat escolar
1. Mesures urbanístiques
Les actuacions físiques tenen com a objectiu principal millorar la seguretat, la continuïtat i la llegibilitat dels itineraris. Inclouen:
- Eixamplament i millora de voreres.
- Senyalització viària específica de camins escolars.
- Carrils bici segurs i espais ciclables integrats al carrer.
- Reordenació de creuaments, amb semàfors, passos elevats o plataformes úniques.
- Zones d’estada i de joc que humanitzen l’entorn escolar.
- Redistribució de l’espai públic per reduir la presència i velocitat del vehicle privat.
Aquestes actuacions creen una xarxa coherent que dóna preferència a la infància i millora el conjunt de la mobilitat quotidiana del barri.
3. Mesures pedagògiques
La participació de l’alumnat és un pilar central. La nostra metodologia incorpora:
- Sessions de treball a les aules per identificar barreres i oportunitats.
- Recorreguts participatius perquè els infants observin i analitzin l’entorn.
- Materials pedagògics perquè comparteixin amb les famílies els reptes detectats.
Aquest procés empodera els infants, genera consciència comunitària i fa que els canvis es percebin com a propis, facilitant la seva adopció.
4. Mesures de gestió i programes dinàmics
L’estratègia es completa amb accions de gestió i dinamització com:
- Bicibús i línies d’acompanyament organitzades.
- Programes de camí escolar vigilat.
- Coordinació amb AMPA/AFA, direccions de centres i policia local.
- Protocols per a una mobilitat ordenada a les entrades i sortides.
Aquestes mesures aporten seguretat i confiança a les famílies, afavorint el canvi d’hàbits.
Beneficis per al municipi
- Augment de l’autonomia infantil i millora de la salut i el benestar.
- Reducció del trànsit a entorns escolars i de la sinistralitat.
- Ciutat més amable, segura i cohesionada.
- Millora de la imatge institucional i alineació amb objectius de mobilitat sostenible.
- Implicació activa de la comunitat educativa i reforç del sentiment de pertinença.
Preguntes freqüents
Quant dura el procés?
Normalment entre 6 i 12 mesos, segons el nombre de centres i la complexitat urbana.
Es necessita molta participació de les escoles?
Sí, però gestionem i facilitem tot el procés perquè sigui senzill i enriquidor.
Quin paper juga la policia local?
Pot ser un actor clau en la diagnosi i en la implementació de mesures de convivència viària.
Cal fer actuacions urbanístiques costoses?
No sempre. Moltes millores són pedagògiques o de gestió, sovint de baix cost però molt efectives.


