Què és un Pla de Mobilitat Urbana Sostenible?
Un pla de mobilitat urbana sostenible (PMUS) és el document estratègic que defineix el model de mobilitat d’un municipi a mig i llarg termini. A partir d’una diagnosi rigorosa, estableix objectius i un conjunt d’actuacions per avançar cap a uns plans de mobilitat urbana posant èmfasi en la sostenibilitat, seguretat viària, dinamització econòmica, inclusió, gènere i igualtat d’oportunitats
Un bon PMUS ha d’incorporar una anàlisi i diagnosi, una definició d’objectius i estratègies, una proposta d’actuacions, així com la seva programació i pressupost, un pla de gestió, i un sistema d’indicadors i seguiment.
A més a més, ha d’haver incorporat de forma transversal durant tot el procés de redacció l’avaluació ambiental estratègica, la participació ciutadana i dels agents locals, i l’estratègia de comunicació.
Com treballem els plans de mobilitat sostenible per al teu municipi
Dissenyem i redactem plans de mobilitat sostenible adaptats a la realitat de cada municipi, alineats amb el Pla Director de Mobilitat i la normativa catalana vigent. Treballem en estreta col·laboració amb l’equip tècnic municipal i la ciutadania.
Vols impulsar el teu pla de mobilitat urbana sostenible?
Posem al teu abast un equip especialitzat en plans de mobilitat sostenible (PMUS) amb experiència en diagnosi, participació, avaluació ambiental i anàlisi d’alternatives. T’ajudem a elaborar un pla realista, aplicable i alineat amb la normativa catalana i els objectius del teu municipi.
Fases clau en l’elaboració d’un PMUS
1. Preparació i identificació de reptes clau
Inicialment, cal definir amb claredat l’àmbit de la planificació, els agents implicats en el procés i els passos que caldrà realitzar fins a la seva aprovació. També és el moment de fer una primera definició dels reptes clau per part dels responsables del pla per tal de garantir que la fase d’anàlisi inclogui totes les tasques necessàries per a poder-hi donar resposta.
2. Anàlisi i diagnosi de la mobilitat
L’anàlisi inclou, per una banda, l’oferta i l’estat d’infraestructures, serveis i informació relacionada amb la mobilitat, i per una altra, la demanda de mobilitat, és a dir, els patrons de desplaçament de persones i mercaderies, la dependència del vehicle privat, l’ús del transport públic o la mobilitat activa.
En aquesta fase s’inclou la part principal d’anàlisi de dades de fonts diverses així com la generació de noves dades adhoc a partir d’enquestes, aforaments de vehicles i persones, inventaris, etc.
També s’identifiquen els principals problemes que condicionen la qualitat de vida: congestió, contaminació atmosfèrica i acústica, sinistralitat viària o manca d’accessibilitat. L’objectiu és obtenir una imatge rigorosa i compartida de la situació real, que permeti orientar la presa de decisions.
3. Objectius i estratègies
A partir de la diagnosi, el PMUS formula un conjunt d’objectius clars i alineats amb la normativa i els plans de rang superior. Aquests objectius acostumen a centrar-se en la reducció d’emissions, la millora de la seguretat viària, la promoció de la mobilitat activa, la millora de l’accessibilitat universal i l’equitat social, i la disminució de l’ús del vehicle privat. L’ambició del pla és construir un sistema de mobilitat més sostenible, segur, eficient i inclusiu per respondre als reptes ambientals, socials i econòmics del municipi.
4. Proposta d’actuacions
Per tal d’assolir els objectius, el PMUS defineix un conjunt de mesures concretes per transformar el sistema de mobilitat. Aquestes mesures poden incloure intervencions en l’espai públic, com ara la creació de zones per a vianants, carrils bici, ampliació de voreres o pacificació del trànsit. També hi tenen un gran pes les millores en el transport públic, amb actuacions dirigides a augmentar-ne la capacitat, la fiabilitat, les freqüències i la intermodalitat.
A més, el pla aborda qüestions com l’oferta i la gestió de l’aparcament, la definició de zones de baixes emissions, la regulació de la distribució urbana de mercaderies i programes específics per a la mobilitat escolar, laboral o turística.
5. Programació i pressupost
D’acord amb la urgència de les necessitats a resoldre, la viabilitat de les propostes i les oportunitats de finançament existents, es traça un programa per fases organitzant les mesures preferentment en paquets que combinin tant d’actuacions d’estímul dels modes a promoure com de restricció dels modes a reduir (push&pull), per tal de facilitar el canvi modal i les millores en l’eficiència global del sistema de mobilitat. Per a cada actuació i fase es determina el pressupost necessari.
6. Pla de gestió i indicadors de seguiment
El pla de mobilitat urbana sostenible (PMUS) defineix la millor fórmula de gestió de les actuacions i fases del pla, identificant els departaments o organismes responsables, així com les possibles fonts de finançament. També inclou instruments per assegurar la coordinació entre administracions i la coherència amb la resta de planificacions territorials.
A més a més, s’estableix un conjunt d’indicadors que permetran fer un seguiment i anar intensificant o corregint les estratègies i actuacions en funció dels resultats obtinguts per tal de millorar l’assoliment dels objectius del pla. Això també permet adaptar el pla als nous reptes, tecnologies i necessitats socials que puguin sorgir.
Anàlisis transversals clau durant l’elaboració del pla
Avaluació ambiental i impacte en la salut
L’avaluació ambiental ha de ser integrada durant tot el procés de la planificació, incorporant una anàlisi d’alternatives on es justifiqui que la proposa escollida és suficient per assolir els objectius de reducció de consum d’energia i emissions, de millora de la qualitat de l’aire, de disminució del soroll o de reducció de la sinistralitat. Segons el municipi, la normativa vigent pot requerir seguir un procediment reglat d’Avaluació Ambiental Estratègica.
Participació ciutadana i d’agents locals
Els PMUS requereixen processos de participació ciutadana que permetin incorporar diferents punts de vista socials, econòmics i territorials. Això pot incloure tallers, sessions obertes, entrevistes, consultes en línia o reunions amb entitats, consells sectorials i agents econòmics. La participació és clau per garantir la legitimitat del pla i per enriquir-lo amb el coneixement del territori i en la mesura del possible ha d’incloure els agents polítics, els equips tècnics, els operadors de transports, la societat civil organitzada i la ciutadania en general.
Estratègia de comunicació
La mobilitat afecta directament la vida quotidiana de la ciutadania, i la majoria de decisions només seran efectives si s’entenen, s’accepten i es corresponsabilitzen. La integració de la comunicació des de l’inici de l’elaboració del PMUS permet detectar percepcions, necessitats i possibles conflictes socials des del principi, facilita la participació informada, millora la transparència i la legitimitat del pla, i garanteix que, durant l’exposició pública i en el procés d’implementació de les actuacions, els missatges siguin clars, comprensibles i adaptats a cada públic.
Qui i com ha de fer els PMU a Catalunya?
Tal com estableix la Llei 9/2003 de la mobilitat, un PMU és el document bàsic que defineix les estratègies de mobilitat sostenible d’un municipi de Catalunya. Aquests plans tenen com a objectiu planificar de manera integrada totes les xarxes i sistemes de transport d’un municipi o conurbació, i busquen transformar la mobilitat d’acord amb criteris de sostenibilitat, equitat social, seguretat viària, reducció d’impacte ambiental i competitivitat econòmica.
Àmbit i coherència
L’àmbit territorial d’un PMU és el municipi, o bé un conjunt de municipis amb mobilitat interdependent.
El contingut del PMU s’ha d’adequar al Pla Director de Mobilitat (PDM) de la seva regió i incorporar-hi altres documents sectorials.
Obligatorietat
La seva elaboració és obligatòria per als municipis que:
- Tenen una població de més de 50.000 habitants o són capital de comarca.
- Tenen més de 20.000 habitants i es troben dins l’àmbit del Sistema Integrat de Mobilitat Metropolitana de Barcelona (SIMMB), segons el Pla Director de Mobilitat de Barcelona.
- Estan inclosos al Decret 152/2007 de protecció de l’ambient atmosfèric. D’acord amb el Pla d’actuació associat a la declaració de zones de protecció especial de l’ambient atmosfèric (ZPEAA) pels contaminants diòxid de nitrogen i partícules en suspensió, tots els municipis inclosos en l’àmbit del pla d’actuació han de redactar el seu PMU.
Vigència i revisió
Els PMU tenen una vigència de 6 anys i s’han de revisitar periòdicament.
Participació ciutadana
El procés d’elaboració ha d’incloure:
- Participació del Consell Territorial de la Mobilitat o del Consell Comarcal.
- Consulta a entitats, organismes i sectors socials vinculats a la mobilitat.
Avaluació Ambiental Estratègica
Segons la Llei 6/2009 d’avaluació ambiental de plans i programes i la normativa estatal d’avaluació ambiental, els plans de mobilitat urbana estan sotmesos al procediment d’avaluació ambiental estratègica, ja sigui en modalitat ordinària o simplificada.
Plans de mobilitat per a municipis més petits
Tot i no estar-hi obligats, la majoria de municipis tenen necessitats de planificació de la mobilitat del seu casc urbà o de les seves urbanitzacions o nuclis disseminats. Sovint la necessitat de realitzar un pla sorgeix d’una necessitat molt concreta com pot ser falta de consens sobre els sentits de circulació, desordre en l’aparcament, problemes de maniobrabilitat, necessitats de restringir la circulació en nuclis antics o a l’entorn d’equipaments escolars, garantir l’accessibilitat per a PMR com a mínim en la xarxa principal, conflictes i inseguretat a la travessera, falta de claredat sobre la convivència i promoció de la bicicleta, etc.
A VAIC Mobility també tenim molta experiència en realitzar estudis a mida per a aquests tipus de municipis més petits, adaptant la metodologia i el treball de camp a reptes molt concrets, per tal de poder resoldre les necessitats que realment preocupen, sense requerir per part de l’ajuntament d’una gran disponibilitat de recursos tècnics ni econòmics per a la redacció del pla.
