Són l’instrument previst a la Llei de Mobilitat (Llei 9/2003, de 13 de juny, de la Mobilitat) per a la correcta integració dels aspectes de mobilitat sostenible i els seus costos en el planejament urbanístic, i que es desenvolupen a través del Decret 344/2006, de regulació dels estudis d’avaluació de la mobilitat generada.
En aquest sentit i en relació a la planificació urbanística, la mobilitat ha d’incorporar-s’hi en el mateix moment que s’inicia la seva gestació. Per això, els EAMG són l’eina idònia i l’actual marc legal és una oportunitat per a assolir una planificació urbanística i de la mobilitat integrades.
Els estudis d’avaluació de la mobilitat generada s’han d’incloure, com a document independent, en els instruments d’ordenació territorial i urbanística següents, tal i com es recull en l’article 3 del decret:
a) Plans territorials sectorials relatius a equipaments o serveis.
b) Planejament urbanístic general i llurs revisions o modificacions, que comportin nova classificació de sòl urbà o urbanitzable.
c) Planejament urbanístic derivat i llurs modificacions, que tinguin per objectiu la implantació de nous usos o activitats.
No és obligatori realitzar un estudi d’avaluació de la mobilitat generada en les figures de planejament urbanístic derivat dels municipis de població inferior a 5.000 habitants, excepte que formin part d’un sistema urbà plurimunicipal, en el següents supòsits:
1. Actuacions que suposin la implantació de nous usos residencials fins a un màxim de 250 habitatges.
2. Actuacions que suposin la implantació d’usos comercials o terciaris en sectors d’una superfície de fins a 1 ha, sempre que no suposin una implantació singular, d’acord amb l’article 3.3 d’aquest Decret.
3. Actuacions que suposin la implantació d’usos industrials en sectors d’una superfície de fins a 5 ha, sempre que no suposin una implantació singular, d’acord amb l’article 3.3 d’aquest Decret.
Els estudis d’avaluació de la mobilitat generada també s’han d’incorporar en els projectes següents:
a) Projectes de noves instal·lacions que tinguin la consideració d’implantació singular.
b) Projectes de reforma d’instal·lacions existents que com a conseqüència de la reforma passin a tenir la consideració d’implantació singular.
c) Projectes d’ampliació de les implantacions singulars existents.
Als efectes de l’apartat anterior, es consideren implantacions singulars:
a) Establiments comercials, individuals o col·lectius, amb superfície de venda superior a 5.000 m2.
b) Edificis per a oficines amb un sostre de més de 10.000 m2.
c) Instal·lacions esportives, lúdiques, culturals, amb un aforament superior a 2.000 persones.
d) Clíniques, centres hospitalaris i similars amb una capacitat superior a 200 llits.
e) Centres educatius amb una capacitat superior a 1.000 alumnes.
f) Edificis, centres de treball i complexos on hi treballin més de 500 persones.
g) Altres implantacions que puguin generar de forma recurrent un nombre de viatges al dia superior a 5.000.
