El futur de l'espai viari serà compartit amb la bici o no serà
Aparcament, carrils de circulació, carrils de serveis... tot plegat en calçades estretes. I on posem el carril bici?
La bicicleta ha estat la darrera en arribar i sovint hi ha planificadors que conclouen que si no hi ha prou espai per al carril bici en les vies principals, les bicicletes han de passar per una altra via més secundària. Però si de veritat volem prioritzar la bicicleta a les ciutats cal que aquestes puguin arribar als llocs com a mínim amb la mateixa comoditat que els vehicles motoritzats, i això vol dir que també han de poder anar per les vies més directes, és a dir, les principals.
De fet, l'objectiu és que les bicicletes, com els vianants, tinguin una solució en tots els carrers de la ciutat per tal que es puguin realitzar els desplaçaments complets de porta a porta. A partir d'aquest objectiu es dedueix que necessàriament el futur de l'espai públic haurà de ser compartit entre els diferents usuaris o no serà, és a dir, que la mobilitat amb bicicleta s'ha de resoldre en gran part de les vies de la ciutat compartint l'espai amb altres usuaris, i molt especialment amb els vehicles motoritzats.
Entre: a) una solució d'espai 100% compartit tipus zona 30, és a dir, un carrer pacificat amb una velocitat màxima de 30 km/h on la bicicleta circula pel mig de la calçada, i b) una solució d'espai 100% segregat tipus carrils protegits i exclusius per a cada mode (bus-taxi, vehicles motoritzats, bicicletes, etc.), existeix una solució que és inexistent a Catalunya però cada vegada més popular a d'altres països com Holanda: en calçades massa estretes pera a segregar tots els carrils es senyalitzen als laterals carrils bici unidireccionals franquejables, i es deixa un espai central de doble sentit per a la resta de vehicles, amb una amplada molt per sota dels estàndards. El funcionament ens dóna a entendre clarament com funcionen les prioritats: dos cotxes que es volen creuar en sentit contrari han d'envair necessàriament els carrils bici dels laterals, i això únicament ho poden fer sempre que no hi circulin bicicletes. Per tant, la prioritat és per a la bicicleta, i és el cotxe el que envaeix el carril bici quan no té més remei i aquest està lliure.
Aquesta solució que es va iniciar en algunes carreteres interurbanes secundàries, i que l'equip de VAIC ja vam analitzar i fotografiar fa anys, s'està estenent actualment per moltes vies urbanes, fins i tot en algunes amb intensitats de circulació rellevants i per on circulen línies d'autobús.
No us venen ja al cap algunes vies on seria fàcilment aplicable? Quantes travesseres urbanes estretes es podrien començar a millorar i a pacificar veritablement amb aquesta solució?
De ben segur que caldrà adaptar la solució "a la catalana", perquè els hàbits de conducció i la presència de bicicletes no és la mateixa, però és una opció que no tenim dubte que formarà part del futur, compartit, de l'espai viari.
